El nostre amic, mestre i soci. Iago Pericot Canaleta , (el Masnou, 22 d octubre de 1929, Badalona 9 de agost del 2018), escenògraf, ens ha deixat aquesta matinada als 89 anys.
Iago va ser professor i mestre de moltes generacions de escenògrafs des de principis dels anys 70 quan, juntament amb Fabià Puigserver, van refundar els estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre.
Com a professional i també com a docent sempre va treballar en els marges del que estava establert i trencant els límits de les convencions que ell considerava “pornografia”.
Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Barcelona i es va llicenciar en psicologia a la Universitat de Barcelona. La seva curiositat i ànsia de llibertat el va portar a transitar per disciplines diverses relacionades amb la plàstica fins ancorar amb la plàstica escènica. Va debutar com a escenògraf el 1968 a la Cúpula del Coliseum (Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual) amb el seu germà Jordi en el muntatge “Balades del clam i la fam” de Xavier Fàbregas, dirigit per Josep Antón Codina.
Innovador, provocador, transgressor, estimulador, sempre lliure, la seva obra plàstica s’ha desenvolupat en la seva obra com a dramaturg, director, escenògraf i promotor. Li agradava escandalitzar els auditoris amb frases com “l’escenògraf és la criada del teatre” o “per fer una escenografia no cal llegir-se l’obra” per tal d’estimular el debat i obrir la ment als oients.
La seva trajectòria i les seves conviccions el van portar a treballar bàsicament en projectes propis des que el 1975 va fundar (amb Sergi Mateu) el Teatre Metropolità de Barcelona. Entre els muntatges que ha realitzat sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), MozartNu (1986 i 2008), El banquet (1990), Un és el cub (1995), Una furtiva òpera (1997), el joc de l’engany (2002), Il mondo della luna (2004), la Venus de Willendorf (2010), la guillotina 2.0 (2014) i Adam i Eva (2017).
Entre d’altres el 1990 va rebre el Premi Nacional d’Arts Escèniques i el Nacional d’Arts Escèniques de la Generalitat de Catalunya, el 2015 va ser Premi d’Honor per la seva trajectòria professional, el Foment de les Arts i el Disseny (FAD), el 2018 el premi González Pérez de Olaguer els premis de la Crítica a la trajectòria.
Un sentit record dels que hem tingut el privilegi de gaudir el seu mestratge i la seva generosa amistat.